ROGER MAS, 31 de Juliol a Artà
ROGER MAS, ¿UNA VEU ENCARA PER DESCOBRIR?
El proper diumenge 31 de juliol actuarà al concert de Sant Salvador d’Artà
Aquest músic de Solsona ens pot semblar aquí, a Mallorca, encara un poc desconegut. I ja ha publicat el seu seté disc “A la casa d’ennlloc” amb què ha guantyat el premi ARC’10.
Només amb cinc amys va començar a introduir-se en el món de la música de la mà del seu avi, amb qui compartia moltes estones de música i jocs. Als 12 anys ja començà la seva activitat artística com a clarinetista i saxofonista; polifacètic, obert a la pintura , a la literatura… acaba fent allò que li surt millor, que és fer cançons i cantar-les.
El 1996 amb el premi Èxit de Catalunya Ràdio inicia la carrera de cantautor; a partir d’aquí, set discos, nombrosos premis (Enderrock, diari Avui, Altaveu, ARC…) i èxit de crítica i de públic el converteixen en la nova figura de “la cançó”. Ell mateix comenta que per generació se situa en una zona desèrtica entre Adrià Puntí i les noves bandes de folck/pop/rock. Així i tot no se sent ni lluny ni deslligat dels nous grups, dels quals en destaca l’originalitat i la veu propia, l’estil singular. Com el que ell mateix ha cercat i ha creat per a la pròpia música, eclèctica i inspirada en la modernitat, la tradició i els sons ancestrals del món. Les lletres mesclen el llenguatge de carrer i la llengua literària, sense oblidar les formes antigues de la parla que s’estan perdent. Roger Mas domina la veu, la guitarra, el piano, el clarinet i el saxo tenor. A l’hora de considerar la importància de les lletres i la música, es queda amb “el meravellós que és aconseguir que ambdues coses funcionin com una cosa única”.
Ha actuat a països com Itàlia, França, Cuba i Brasil i ha compartit cartell amb artistes de l’alçada de Sisa, Pau Riba, els Pets, Gerard Quintana, Els amics de les Arts, Mishima…
Entre d’altres, l’avalen premis com al millor disc de cançó d’autor amb “Casafont” i “Les flors en el camí de les serps…”; millor disc de l’any per “Dp”; millor disc en català i premi cançó d’autor amb “Història domèstica”; amb “Les cançons tel•lúriques”, millor disc en català , millor disc de folk i millor directe de folk… Tanmateix, reconeix amb humiltat que aquests premis no signifiquen una arribada al màxim, sinó que representen només un reconeixement i un suport a la passió i a la tasca de fer la seva música, encorajant-lo a seguir endavant.
Dins un estil, cerca estils diferents, pals diferents, perquè “necessitem sorpreses i novetats “; se sent bé amb molts músics sobre l’escenari i sol només amb una guitarra, encara que pensa que això darrer suposa un esforç més intens. Li interessen els poetes simbolistes francesos, perquè el símbol ajuda a conservar la màgia i el misteri; Espriu, Foix, de qui es queda amb l’entusiasme per allò nou i l’amor cap a l’antic; ha musicat Verdaguer i entre els poetes actuals anomena Enric Casasses, de qui valora l’activisme cultural, la poesia oral, dita i duita al carrer.
El mitjà és l’ideal, és important preservar el somni, però no s’ha de confondre amb la realitat, perquè “somiar truites és tenir ganes d’escaldar-se”; així, el músic se situa a cavall entre els dos mons, en un equilibri entre la màgia i la realitat.
Mingus B. Formentor de La Vanguardia el considera “la veu més polida que ha donat fins avui la cançó catalana”.
És engrescador descobrir veus noves i no tan noves; el concert que oferirà el dia 31 de juliol a Sant Salvador d’Artà, és inel•ludible per a aquells a qui els agrada seguir connectats amb propostes de qualitat i emocionants, escoltar cançons nues, estripades amb el cor i en la nostra llengua.
Obra Cultural Balear
Delegació d’Artà