¿QUÈ S’AMAGA DARRERE EL TERRITORI?

L’Obra Cultural Balear promou enguany la campanya “Mallorca m’agrada”, que té la finalitat d’aixecar l’autoestima dels mallorquins. Es tracta de donar a conèixer i popularitzar els elements que ens caracteritzen com a poble (llengua, paisatge, patrimoni, gastronomia, literatura, música, art, història, tarannà, personatges…), reivindicant les nostres senyes d’identitat, més enllà de tòpics i xovinismes. No som ni millors ni pitjors que altres pobles, però tenim la nostre pròpia idiosincràsia diferenciada i volem ser respectats amb les nostres diferències. No volem que ens imposin maneres de ser, de viure, de parlar, d’organitzar-nos…, però estam disposats a compartir amb els diferents i aportar les nostres diferències. Volem ser qui som, sense complexes, ni de superioritat ni d’inferioritat. Hi tenim dret.

Una de les coses que agrada a tot mallorquí (i a molts que no ho són) és la nostra roqueta amb la seva mar i el seu territori. Sens dubte la nostra terra té els seus encants: és una terra de llums i paisatges variats i agradosos. Però més enllà dels seus atractius, ens agrada i l’estimam perquè és ca nostra. Ja se sap “caseta mia, per pobre que sia”.

L’extensió de terra que forma una circumscripció política és anomenada territori, però aquesta definició tècnica resulta freda i burocràtica, perquè aquesta extensió de terra no és un espai buit, mort, silent, anònim… és més bé una matriu plena, calenta, complexa, evocadora… Els quítxues parlen amb veneració de la “pachamama”: la mare terra. A ella li fan ofrenes i peticions i li donen gràcies, perquè és font de vida i refugi acollidor dels morts.

Molts de mallorquins sentim la nostra extensió de terra com quelcom molt més que una circumscripció política, i la vivim com els quítxues, com una mare amable i agradable que estimam. Alguns, fins i tot també mallorquins, desgraciadament, sols la veuen com un recurs, com una mina per explotar; és l’esclava a qui han de treure el suc, sigui de la seva bellesa o mal sigui destruint aquesta bellesa, no la mare respectable que s’estima i es protegeix. Certament també és un recurs que ens ofereix generós els seus fruits i els seus variats encants, que ens criden a l’agraïment, a la contemplació i al tractament  respectuós.

La nostra terra és una mare que ens conta la nostra història; és la memòria de la nostra col·lectivitat i un mirall de la nostra cultura. Així el territori no és de ningú; és un bé públic. És de tots els que nasqueren abans de nosaltres, de tots el que l’habitam avui i un llegat rebut per entregar als que vendran; un espai de solidaritat que uneix passat, present i futur.

La mare terra Mallorca, ens ha donat una identitat, ens ha fet mallorquins. Som fills de Mallorca i ens agrada la nostra mare i l’estimam, per això la respectam i no podem consentir que li facin malbé.

Mariano Moragues Ribas de Pina

Vocal de l’OCB d’Artà

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: