TERRITORIS OCUPATS

palestina

PER VICENT PARTAL (Director de Vilaweb)

Territoris ocupats
 
Era a Jericó el dia que s’estrenava l’autonomia palestina. I aquell mateix dia vaig pujar a peu a Vered Jericó, l’assentament jueu veí, passant pel costat del camp de refugiats palestins d’Aqbat Jàfer. Vaig treballar de periodista en les cimeres globals que portaren al procés d’Oslo i vaig compartir hores i hores de discussions amb experts, polítics i diplomàtics de tot arreu. Vaig creure que era possible la pau sobre la base de ‘pau per territoris’ i que hi hauria, tard o d’hora, dos estats a Palestina amb capitalitat conjunta a Jerusalem. D’això fa quinze anys. Però cada vegada hi crec menys.

L’atac israelià a Gaza em fa pensar que no hi ha cap voluntat de complir aquells acords i que ni Israel ni l’Autoritat Nacional Palestina no saben com posar dempeus una política que conduesca al final que tots pensàvem que podia resoldre el conflicte. Més i tot: crec que no volen resoldre el conflicte. Perquè un conflicte únicament es resol de dues maneres: o l’un dels contendents guanya o tots dos acorden un terme mig que els permet d’eixir amb la cara alta i que no és la victòria de cap. La primera de les alternatives és impossible: Israel no pot guanyar els palestins i els palestins no poden fer desaparèixer Israel. I malgrat això, ni l’un ni l’altre no semblen disposats a canviar d’actitud.

Dient això no prove pas de posar-me al mig i no mullar-me. Ho faré. Però abans vull deixar ben clar que estic convençut que els dirigents d’aquells dos països no estan disposats a acceptar el preu de la pau. Preu que en el cas d’Israel comporta acceptar sense reserves la independència de Palestina i la seua integritat territorial i en el cas de Palestina acceptar sense reserves l’existència d’Israel en les seues fronteres actuals. I ho vull deixar clar, sobretot perquè, no sé per quina raó, el grau de desqualificacions i d’histèria, cada vegada que parles d’aquest afer, és inaudit, i no vull ser bandera interessada ni dels uns ni dels altres.

I dit això, crec que l’estat d’Israel té la responsabilitat del desastre de Gaza i de les conseqüències, greus, que tindrà.

No vull invocar com a suport del meu argument sinó un fet que és en la base de tot: Gaza i Cisjordània són territoris ocupats per Israel a conseqüència d’una guerra. Així ho reconeix sense discussions la comunitat internacional i aquest és el fet central que cal tenir en compte. Quan n’hi ha que comparen el llançament de coets des de Gaza a un possible llançament de coets de Mèxic a Texas, cal dir que l’argument és fals perquè oblida que en aquest cas parlem de territoris il·legalment ocupats. I quan n’hi ha que invoquen la proporcionalitat, o no, de l’atac, també cal dir que sembla que obliden aquest fet bàsic i les conseqüències que se’n deriven del fet que Israel és una potència ocupant que no pot, per això, reclamar el tracte normal que qualsevol estat té.

L’estat d’Israel fa anys que prova de canviar aquest estatut, però una sentència del Tribunal Internacional de Justícia del juliol del 2004 deixa clar que els territoris que Israel va ocupar a conseqüència de la guerra del 1967 continuen essent territoris sotmesos a un règim d’ocupació, i que això no ha canviat ni pot canviar adduint el procés intensiu de colonització com a raó per a modificar-ne l’estatut. Israel vol canviar aquest estatut perquè discutir si Gaza i Cisjordània són territoris ocupats o no, no és un mer tecnicisme, ans defineix sense ambigüitats el marc de debat i les possibles actuacions dels actors concernits.

La definició internacionalment acceptada de què és un territori ocupat és escrita en l’article 42 de les Regulacions Sobre les Lleis de Guerra, annexes a la Quarta Convenció de l’Haia, signada el 18 d’octubre de 1907. I aquesta definició diu que un territori ocupat és un territori ‘posat d’una manera momentània sota l’autoritat d’un exèrcit hostil’. ‘D’una manera momentània’ significa que el poder ocupant no pot, de cap de les maneres, incorporar aquest territori al seu propi territori nacional; i ‘hostil’ vol dir que el control del territori s’exerceix únicament pel recurs d’una violència superior del poder ocupant, violència que evidentment la comunitat internacional no pot demanar que els ocupats accepten.

Per això l’única alternativa de futur continua essent Oslo, si és que ningú la vol recordar encara: Palestina té el dret d’un estat independent i viable sobre tot el territori de Cisjordània i Gaza i Israel té el dret d’un estat segur, amb les fronteres reconegudes i respectades pels palestins. O això o la guerra mil anys més.

(PD. Israel es va “retirar” de forma unilateral de la Franja però, com s’ha demostrat ara, només era una maniobra tàctica ja que reté intacta la capacitat d’ocupar-la quan vol, atribut clar de potència ocupant. A banda que les lleis de guerra defineixen clarament també el bloqueig d’un territori ocupat com una forma legitimada de manifestar l’ocupació.)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: