ON PUNYETES SÓN ELS DUROS…

capitalism

 

¡Som l’octava potència mundial! No és meravellós això? I jo me deman, on són els duros? Jo el que més veig és gent que ho passa malament per arribar al final del mes; “mileuristes” a balquena, pensionistes i viudes que viuen curts de pinyons, immigrants acaramullats dins pisos i cercant feina com a desesperats, gent mig ofegada per la hipoteca del pis, llargues coes a l’INEM, gent que du el gavatx pansit…, per donar sols algunes pinzellades fosquetes ferm i, per altra banda, veig alguns restaurants amb menús de 50 euros, alguns cotxes de 25.000, algunes cases fabuloses…, per marcar només unes pinzelladetes més lluentes. Es reprodueix el primer i el tercer món dins ca nostra. El fet és que mentre uns s´ho passen d’allò millor, altres ho passen a més de metro. Tanta sort que tenim governs socialistes i partits ben populars!          

            Ja sabem qui pagarà el cost de la crisi, com sempre, però així és la vida; què hi farem?!

            Enguany donarem a La Casa Real i família 8,9 milions d’euros perquè puguin anar tirant i 3,3 milions més perquè puguin fer unes reformetes a la seva “xavoleta“ de La Zarzuela i donau fil a l’estel, que per això són reis i no han de donar el net a ningú.

            Als nostres diputats a Madrid, que se cremen les celles per fer les lleis, els en donarem 3.126 de mensuals, més transport, més dietes, més indemnitzacions, més 1.762 si no són de Madrid; al Sr. Bono per fer cap i ésser tan bon cristià n’hi donarem 13.857 de mensuals i si la cosa marxa, farà una bona tibada i podrà arribar als 15.679, d’euros, clar.

            Als directius benefactors dels bancs que ens fan el favor de guardar-nos els doblers, pel seu esforç i bon servei, els pagarem, per exemple, als del Santander, una mitjana de 2,78 milions a l’any i a l’alta direcció de La Caixa, pobrets ells, només una mitjana de 687.905 euros a l’any. I pel lo que es pugui estravenir, aquests austers directius tenen contractes blindats que les asseguren un retir daurat.

            I perquè estiguem ben entretinguts, pagarem futbolistes a preu de patató, com és ara, 14 milions anuals a Van Nistelrooy, o sia a 7.000 euros l’hora (dades del 2006), com a la dona que fa neteja, però amb tres zeros més que tanmateix no compten; a En Messi, 23 milions. Això sí, sense comptar la publicitat. Ho tenen ben merescut perquè marquen molts de gols. Si els propietaris dels clubs paguen això qualque coseta hi deuen guanyar. No es tracte de ser esquiterells…

            Així podríem seguir la llista, que a tot estirar, segons diuen, arribaríem als 160.000 espanyolets que fan que siguem l’octava potència mundial. Què no és guapo això! Els hem d’agrair que ens fan quedar bé davant el món. Els 44 milions i mig d’espanyols restants som uns mercaders que sols feim embalum.

            Així de ben distribuït està Espanya, i no ens podem queixar perquè per Àfrica, Àsia i sud-America els que van grassos encara són més pocs i els que baden la boca al vent, fan les bufes ben primes i acaben el pa abans que el talent, són quasi tots.

            I com que al món sobren els duros per donar menjar als afamegats, segons J.E. Stiglitz (1), la guerra d’Iraq als 5 anys de la invasió havia costat als EEUU 1,95 bilions d’euros (1.950.000.000.000.000) i altre tant a la resta del món, sense comptar els morts i ferits, que essent moros no ho paga mirar massa prim, perquè són uns fonamentalistes fanàtics, si és que no són terroristes.    

            Per això, com que tot va una seda, malgrat la crisi, ens convé, fort i no et moguis, participar a les reunions del G-20 per “refundar” el capitalisme, no fos cosa prengués malament i es giràs la truita; només faltaria que hi hagués una redistribució que repartís els duros a la gent que no val un gafet, ni els mereix, perquè l’únic que sap fer són feines brutes i poc importants. No fotem faves: encara hi ha classes; no hem de voler que tothom sigui igual!

 

(1) Nota: J.E. Stiglitz, va ser Premi Nobel de Economia 2001, Economista en Cap del Banc Mundial, és catedràtic de la Universitat de Colúmbia i coautor amb Linda Bilmes de “The three trillion dollar war: the true cost of the Iraq conflict”.

 

 

 

                                                                       Mariano Moragues Ribas de Pina

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: