COLOMBIANS XENÒFOBS

Amb governants tan molls com certes herbes, els enemics del país saben que tenen via lliure

Aquestes coses només passen on poden passar. No em fa feliç haver pronosticat per escrit que hauríem de témer onades d’immigrants xenòfobs. Una associació de colombians ha triat la via de la ultradreta espanyola per integrar-se a Mallorca, i el primer que exigeixen són uns drets lingüístics dels quals ja gaudeixen tant com d’altres drets. No es queixen dels rètols en alemany o anglès, no al·ludeixen per res a la pura ficció del bilingüisme en el nostre país, ells simplement es volen fer forts en l’assetjament de la llengua –de la cultura– pròpia de la nostra comunitat, que és allà on els ha portat la vida, per elecció, per necessitat o per atzar. No hi ha la més mínima invitació a aprendre la llengua del país, tan sols la queixa, l’ofensa i el menyspreu.

Fa un temps, els cònsols acreditats al nostre país ja varen presentar les mateixes reclamacions. Aleshores no se’ls va contestar, des del govern de Jaume Matas, en la forma en què un govern autonòmic se suposa que ho ha de fer. Més tard –i són només exemples triats a l’atzar– va ser el cas d’Air Berlin, i l’actual inquilí del Consolat de Mar, senyor Francesc Antich, va reaccionar exactament igual que el seu antecessor i soci en la reforma de l’Estatut.

Amb governants tan molls com certes herbes, els enemics del país saben que tenen via lliure, que qualsevol ultratge quedarà sense la resposta adequada, perquè fins i tot quan aquesta resposta es dóna per boca de càrrecs del Bloc, el Consolat s’encarregarà de contrarestar-la. Sobretot si qui ofèn és considerat poderós: aleshores se li besen els peus. A la infàmia, si té poder, se li posa catifa.

Així, no ens ha d’estranyar que una associació de colombians, en lloc de treballar per la integració i l’arrelament dels seus compatriotes, en lloc de teixir llaços d’entesa i, si arribava el cas, de fraternitat, els arenga contra la identitat d’un país, al qual s’ha d’atacar donde más les duele, és a dir, la butxaca. És tot tan infeliç i barroer, que no s’hauria d’aixecar d’en terra si es tractàs d’un cas aïllat, del desvari groller d’uns immigrants desorientats. Pertot hi ha de tot, i és el nét d’un emigrant mallorquí el governador de Puerto Rico que més va fer per impulsar l’anglès en detriment de l’espanyol. Però no és un cas aïllat, la temptativa d’aquests colombians es nodreix del context d’immunitat social en què els nostres darrers presidents han declinat les seves responsabilitats amb l’ús i el foment de la nostra llengua. En la denúncia dels fets d’aquesta naturalesa, és important, sobretot, mirar-nos en les nostres autoritats i en els partits que les sustenten.

Perquè, al cap i a la fi, què significaria que uns quants colombians ens insultassin si la societat se sentia ben protegida per uns governants amb idees clares i determinació versemblant? Sense la indecorosa abstenció d’aquests governants, els insults caurien damunt dels qui els han proferit, com els cauen a la cara les fleumes als qui escupen al cel, com deia dona Obdúlia de Montcada.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: