OCB, UNA GRAN XARXA

L’Obra Cultural Balear celebra diumenge que ve, dia 21 de setembre, una trobada de socis i amics a Lluc. Aquest cita, oberta a tota la gent que, sigui sòcia o no de l’entitat, se sent identificada amb l’OCB, ha de servir per escenificar la força acumulada per l’entitat durant els seus més de 45 anys d’història, i especialment els dos darrers anys, durant els quals l’Obra ha experimentat un creixement espectacular.

L’OCB és avui una gran xarxa cívicopolitica de gent organitzada a tots els municipis de Mallorca i connectada a la resta d’illes Balears i de territoris de parla catalana. A les seves delegacions històriques (Llucmajor, Campos, Algaida, Inca, Búger, sa Pobla, Santa Margalida, Sant Joan, Lloret, Valldemossa, Marratxí, Andratx, Campanet i Palma) s’hi han d’afegir les creades durant aquests dos darrers anys: Sencelles, Manacor, Sant Llorenç, Muro, Artà, Esporles, Felanitx, Binissalem i Montuïri, i les que són a punt de presentar-se públicament: Santa Maria, Puigpunyent, Son Servera i Pollença). A la resta de municipis hi ha entitats o col·lectius que formen part de la Xarxa per la Llengua, la Cultura i el País, liderada per l’OCB.

Afegiu-hi les entitats germanes que treballen sectorialment (Joves per la Llengua, Voltor…) i les entitats germanes de Menorca, Eivissa i Formentera i tendreu una xarxa civil de més de 15.000 persones associades.

Diumenge que ve, a Lluc, s’hi ha de mostrar aquesta força i a més a més hem de celebrar la inauguració (a la fi!) de Can Alcover i homenatjar els socis més veterans. Però diumenge també cal marcar quins són els reptes immediats d’aquesta gran xarxa: continuar incorporant gent i col·lectius; fer arribar el nostre missatge de manera directa a més conciutadans de les Illes Balears; incorporar més ciutadans provinents de la nova immigració… i, sobretot, trobar el lloc més útil en la nova conjuntura política marcada per un discurs positiu dels responsables institucionals pel que fa a la llengua i un major dinamisme pel que fa a la programació cultural.

Pens sincerament que, en general, històricament, l’OCB ha sabut interpretar correctament el context social i polític en el qual li ha tocat desenvolupar-se. De totes les èpoques històriques que ha tocat viure a l’entitat, ara fa un any es va cloure la segona més dura i difícil. Si l’època més difícil, sens dubte, va ser la dictadura franquista, l’època en què Matas va presidir el Govern autònom va ser dura per tot allò que defensa l’entitat i difícil per a l’entitat mateixa, amb constants intents d’ofec econòmic i mediàtic i de criminalització de les persones que érem al capdavant.

Ara però, cal canviar de xip, cal apostar pel creixement sostenible de l’OCB, per fer-la present a tots els fòrums de la qual va ser expulsada i cal ser capaços de ser propositius sense perdre l’esperit crític que ha de tenir sempre la societat civil.

I a més a més, cal saber aprofitar la capacitat de l’entitat per arribar allà on les institucions no poden arribar, per tal d’ajudar la represa del procés de normalització lingüística.

Un procés que no ha d’anar encaminat a garantir només la supervivència de la nostra llengua, sinó que ha de tenir com a objectiu genèric fer normal l’ús de la llengua a tots els àmbits.

Tomeu Martí, vicepresident de l’OCB

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: