TERRA ENCISADORA
No podran res contra un poble unit, alegre i combatiu! Sàvies paraules de Vicent Andrés Estellés. Ni han pogut, ni poden ni podran. El rei en Jaume I va reconquerir la nostra illa l’any 1229, i amb la reconquesta ens va portar la llengua que avui, vuit-cents anys després del naixement del Conqueridor, encara parlam. Lluny de calúmnies i enganys, lluny de demagògies inútils contra el nostre poble, contra la nostra llengua i contra la nostra cultura, el Rei en Jaume va entrar per Santa Ponça dia deu de setembre d’aquell any, i a poc a poc es va sembrar la llavor del que som avui. La corona catalano-aragonesa hauria de viure encara els millors anys d’expansió per tota la mediterrània, i amb ella, la llengua catalana, que encara avui xerram.
Aquesta és la realitat. Prou difamacions! La hispanitat es celebra un altre dia i a un altre lloc. Prou confusions, els ous amb caragols mai no s’han mesclat a gust, i ni prims ni magres ens podran fer creure el que cinquanta anys de dictadura no van aconseguir.
El discurs pobre i embullós de la llengua “baléà” que ningú no sap escriure era poc convincent. Sols a les ments de la ignorància pot tenir un mínim de cabuda. Però el discurs que el Rei en Jaume I va ser l’iniciador de la hispanitat, és fer befa de la nostra història, de la nostra identitat i dels nostres avantpassats! Com va cridar el Conqueridor fa milers d’anys, “Vergonya, cavallers, vergonya”. I vergonya sentim que un batle il·lustríssim, governador de Calvià, poble que va veure arribar la reconquesta, escupi barbaritats contra casa nostra! Senyor que manes tant: Si escups al cel, et caurà a la cara! Si pixes cara al vent, et banyaràs les cames!
Si anau a Santa Margalida per la Beata, si anau a Sant Antoni a Artà, a Pollença dia dos d’agost, a Sóller al firó; si anau a la Serra de Tramuntana o a la de Llevant, si ensumau l’olor que fa la savina dels tamarells o la saladina de la mar; si observau un camperol, la dansa típica d’aquí o escoltau una jota; si llegiu Costa i Llobera, Mesquida, Guillem Frontera o tocau qualsevol tom del diccionari Alcover-Moll… aprendreu a estimar Mallorca, les Illes, la nostra terra, la nostra llengua, i mai més dubtareu que som un poble fort i orgullós del seu passat i del seu present.
Mentiders d’aquí i de fora, que us quedi clar: la història és nostra. L’escrigueren fa vuit-cents anys i la seguirem escrivint nosaltres.
Antoni Colomer i Llobera
Artà
Obra Cultural Balear d'Artà 
Jaume I va dir això fa milers d’anys? Vols dir?
No, Roger, no. És una errada. Curiosament m’he llegit la carta “milers” de vegades i cap pic he vist que m’he passat d’anys. De fet, hauria d’haver dit fa 779 anys, o fa centenars d’anys, però m’ha fuit!
Au, salut!
Toni