Tots pagam l’alienant bugaderia pública
En temps primer, a l’entrada de cada poble, hi havia l’abeurador que solia ser també rentador públic, on les dones es reunien per fer bugada. Era un punt de trobada de les dones. Si aquells rentadors haguessin tengut una gravadora segurament ens donarien testimoni de la xerrameca de les dones i ens mostrarien con esmolaven la garrova a les totes i passaven pel capolador a les que no hi eren. Em sembla que d’aquí deu venir que bugadejar i ésser bugadera signifiqui també murmurar i aficar-se dins la vida dels altres, sols pel gust de fer-los els comptes i tirar-los qualque fisconada. La vida del poble, tancat dins si mateix, passava pel rentador; on hi circulaven les notícies i els coverbos.
Avui, inter i supercomunicats dins la vila global, cadascú renta a ca seva, però es segueix bugadejant gràcies a la televisió pública i privada. La nova bugaderia són les anomenades revistes i programes del “corazón” i els protagonistes són els “rics i famosos”, els quals es posen a disposició de la xerrameca pública i fan espectacle de la seva vida sentimental, els seus luxes, les seves disbauxes, els seus escàndols, inclòs el dolor i tota casta de frivolitats que ofenen la intel·ligència crítica i la sensibilitat de mig món que passa rusca; però, ja se sap, els berenats no coneixen els dejuns. El canal 5, la bugaderia per antonomàsia, té una “rosa” de conductora, algunes poncelles i més d’un “capullo”, tots ells falaguers de llengua i més embullosos que una colla d’escrivans, vertaders alcavots de la xafarderia . Tot un seguit de revistes i fins i tot la COPE (un altre dels seus contrasentits), fan de bugaderes dins el món de la frivolitat dels “rics i els famosos” que ells mateixos creen i que anomenen “glamour”. És trist que es dediqui tanta gent, tant de temps i tants de duros a la banalitat, com també és trist i significatiu la gran quantitat de gent enganxada a aquestes galindaines. Però més trist encara és que els canals públics s’apuntin també, i cada dia per cert, a donar corda a la xafarderia, i, per més inri, dins horaris de molta audiència, especialment de dones.
Aquesta gran audiència vol dir que hi ha molt molta gent cap buit i xafardera, que li agrada rastrejar i esplugar a casa d’altri i estar al corrent de la vida i bufes de la gent estufada i botifarrenca, que pretén de cames primes. I si es pot posar damunt fulla qualsevol esdeveniment la família real, ja tenim la seu plena d’ous i ens acostam al clímax, donant tema per una temporadeta. ¿En què han beneficiat a la humanitat l’existència de personatges de la reialesa i l’aristocràcia quan quasi tots sols han viscut de rendes del passat i d’exercir d’aristòcrates? Aquesta gran audiència parla del pobre nivell cultural d’una bona part de la gent, especialment de moltes dones. (Que me perdonin les feministes, però seria ben hora que posassin forqueta a aquestes programacions que omplen es cap de grins i bajanades al seu gènere).
Em sembla realment preocupant que la televisió pública i també IB3, que pagam tots, ens doni fems a balquena i serveixi per denigrar als ciutadans amb els programes “rosa” i “el caso” abans de dinar i sopar. No val l’argument que això és el que vol la gent i que cadascú és lliure de canviar de canal si no li agrada. Això podria ser vàlid pels canals privats (?), però no per una televisió que toca ser un servei públic saludable i no fomentar la morbositat, la frivolitat, l’ostentació, l’alienació… i tota una tracalada vuits i nous i cartes que no lliguen que no és de dir. Aquests programes no són innocus, són pesta cernuda, verí pel cervell i, per si no bastàs, plantegen uns models que no són més que “pois entrats en costura”, que han passat de l’anonimat a la fama o a l’opulència en poc temps i sense mèrits memorables. Fan vera la dita “qui té doblers vola i qui no en té rodola”. Ja n’hi ha prou de pagar perquè ens donin porqueria, fent del cap una moixina!
Segurament, a moltes dones si els llevassis aquesta bugaderia, es trobarien com un ferrer sense carbó i les arrabassarien un dels principals temes d’entreteniment i de conversació. I precisament aquí està el dau!
Mariano Moragues
Obra Cultural Balear d'Artà 