LA INFORMACIÓ ÉS LA BASE

Anticatalanisme

 

No fa molt, en el Programa 59” de TVE 1, es transmeté un debat entre els representants de partits polítics. En un moment donat de la discussió, el representant del PP, que era valencià, amollà aquesta batallonada : “Mientras el PP gobierne en Valencia la lengua valenciana no será nunca catalán”. Idò, què vos pensàveu? Pel que es veu, qualsevol dia ens podran dir que mentre governin, dos i dos faran cinc o que el sol sortirà per ponent. El més trist és que ningú va fer massa menció, no sé si perquè l’animalada era tan grossa que no mereixia resposta, o perquè tanmateix és com  lladrar estels dins un bassiot voler convèncer a qui no està dispost a amollar i du ben arrelat l’anticatalanisme que el nacionalisme espanyol ha inoculat durant segles dins la gent.

 

Així com dins València, també dins Mallorca i dins el nostre poble s’ha sembrat aquest anticatalanisme, i molta gent diu amb molta convicció, que la nostra llengua és el mallorquí i que no vol saber res del català. És cert que a Mallorca parlam  mallorquí, com també és cert que a Pollença parlen pollencí i a Sevilla parlen andalús. Però també ho és que els pollencins parlen mallorquí i els sevillans castellà. No admetre que el mallorquí o el valencià son varietats del català, o és curtor, o caparrudesa (que moltes vegades van plegades) o haver quedat enviscat dins l’anticatalanisme, que al cap i la fi no és més que una trampa política.

 

Si es tracta de curtor, diria: informau-vos bé científicament i no fareu el ridícul; la llàstima és que molt sovint el curt és més caparrut que el peix de xarxa i no hi ha qui el dugui a investigar, i precisament per això és manté curt. Si es tracta d’estar embolicat dins l’anticatalanisme polític, la primera passa per desembolicar-se és adonar-se d’aquest component polític creat durant segles per l’estat espanyol i assumir que ha enverinat a molta gent, tant peninsulars com mallorquins. I no vull negar que també hi ha hagut un cert centralisme lingüístic barceloní, però això no és el bessó de la qüestió i són figues d’un altre sostre.

 

Podria aportar una gran quantitat de documents que deixen clar quina ha estat la política manipuladora de l’estat espanyol respecte al català, especialment després del Decret de Nova Planta de 1714, passant per en Franco i per la Constitució de 1978 i fins la campanya del PP d’aquests darrers anys. El darrer que he llegit al “Diario de Mallorca” del dia 1 d’abril, és un escrit de Carlos Delgado (Batle de Calvià), que amb pretensions d’erudició, vol fer creure, com el polític valencià, que el mallorquí és una llengua diferent del català. Però donau-li el vent per escampat, perquè ja sabem de quines egos ve i de quins punts se calça. Fins i tot el nostre propi Estatut d’Autonomia fa curt a l’hora de defensar els drets lingüístics que tenim com a poble. Avui encara hem d’aguantar esperonejades del franquisme mitjançant els seus hereus. El procés de normalització lingüística es mou enmig de d’un caramuller d’obstacles i travetes.

 

Si els mallorquins ens deixam enganxar dins la troca d’anticatalanisme i d’anticientífiques divisions lingüístiques, ballarem al so d’uns altres, que ens hauran duit a escoltar el sermó de l’enfrontament i de l’engany.  No en traurem trellat   i farem els ous en terra. Qui escup al cel, l’escopinada li cau dins l’ull… Vius!!!    

              

                                                                             Mariano Moragues

                                                                                 Vocal de OCB

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: