ACAMPALLENGUA 2008
Mai no plou a gust de tothom i ben segur que els més de 3.000 valents que ahir van plantar la seva tenda de campanya sobre el fanguet del camp d’alfals de Son Servera haurien agraït un millor dia per celebrar el cap de setmana de convivència en català que significa l’Acampallengua.
I és que la defensa de la nostra llengua no n’entén de meteorologia: amb sol o fred, amb pluja o neu, centenars de joves arribats d’arreu de la geografia mallorquina volgueren expressar a Son Servera el seu crit clar i català.
Així, el català va treure tot el seu mostrari de paraules referents al temps: niguls, pluja, llamina, bassiot, fang, cel tapat, retxa de sol, baf, calor… En definitiva, com deia un home gran que es mirava la feta, “fa un temps ben malsà”.
De bon matí el camp d’alfals s’anava omplint de tendes de coloraines, però la pluja constant no deixava de caure, fet que motivà que molts ja no anassin fins a Son Servera, perquè l’organització assenyalà que la presència d’acampats estava per sota de la xifra d’abonaments venuts. Joves de Mallorca per la Llengua calcula que en tot el cap de setmana poden passar per l’Acampallengua més de 10.000 persones sempre que el temps s’estabilitzi.
Sus polític
El sus oficial als actes el donaren les autoritats, que amb la camiseta posada feren la cercavila, amb els paraigües a la mà, fins a l’església nova. Allà els presidents del Govern i del Consell, Francesc Antich i Francina Armengol, respectivament, i el batle de Son Servera, Josep Barrientos, oferiren els seus parlaments a un auditori format bàsicament per la resta d’autoritats i per un grup de Maulets que va voler fer sentir la seva veu en la presentació de l’Acampallengua.
Antich agraí la tasca que du a terme Joves de Mallorca per la Llengua i lloà la seva capacitat de moure gent. També assenyalà que “el gran augment de població i els nouvinguts ens obliguen a fer un sobreesforç en temes lingüístics, ja que cal defensar la singularitat del nostre poble, que és la gran riquesa del món”. La presidenta del Consell, de la seva banda, a més d’encoratjar els joves a mantenir ferma la llengua catalana, afirmà que “necessitam que tots els catalanoparlants la utilitzin diàriament”.
El batle de Son Servera, mentre, parlà en primera persona posant-se a ell com a exemple d’integració, i manifestà que “l’ús de les dues llengües oficials per igual en una societat diversa com la serverina i per extensió la mallorquina és un enriquiment per a tots”.
A més d’aquests representants institucionals també foren presents a Son Servera la consellera de Cultura,Bàrbara Galmés; la consellera insular de Cultura,Joana Lluïsa Mascaró; la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous, i Rosa Barceló, directora insular de Política Lingüística, i els batles de Capdepera i de SantLlorenç.
El mal temps dugué molts de maldecaps als organitzadors, ja que la suspensió dels actes i concerts planà tot el dia sobre Son Servera. Així, a l’horabaixa hi havia programades més de cinquanta activitats però a l’hora d’iniciar-se els carrers eren buits, la gent, la jovenalla era dins els bars de la localitat resguardant-se de la pluja que ara i suara feia acte de presència.
A cobert
Les activitats que es van salvar foren les que es feien en espais coberts. Les conferències, les xerrades i les presentacions de llibres es pogueren dur a terme amb una certa normalitat.
La repressió del català a l’Estat espanyol fou el tema de debat que gaudí d’un major nombre d’assistents. Uriel Bertran presentà al costat d’Hèctor López Bofill el seu llibre Independència 2014. Full de ruta d’Esquerra Independentista, la proposta articulada i raonada per fer avançar el projecte independentista i per permetre la convocatòria d’una consulta per la sobirania en la legislatura 2014.
Els músics Joan Miquel Oliver i Lluís Gavaldà també aprofitaren les hores prèvies a les seves actuacions per presentar els seus darrers llibres.
D’aquesta manera, tot i la pluja, la llengua catalana aguantà el xàfec tal com ve fent fa molts anys. I és que com diu el cantautor del País Valencià Raimon: “Al meu país la pluja no sap ploure”.
TANT DE BO PLOGUI COMPROMÍS PER LA LLENGUA
(TOMEU MARTÍ)
Raimon tornava de Madrid de recordar-nos, una vegada més, que al nostre país la pluja no sap ploure i aquesta pluja que mai cau a gust de tothom queia de manera intermitent damunt les tendes de campanya dels acampats per fer festa de la nostra Llengua.
La pluja va fer que l’Acampallengua no fos tan lluït ni tan massiu com en anteriors edicions, però els milers de valents i valentes que persistiren a fer-lo viu demostraren un compromís ferm i robust que, per venir de la gent més jove, resulta encara més encoratjador.
Ahir a Son Servera, milers de joves es banyaren, literalment, per la nostra Llengua. Molta altra gent s’estimà més resguardar-se a ca seva.
Per ventura, la nostra llengua hagi de menester gent prudent i previsora.
Però, sens dubte, també necessita del compromís d’aquesta gent disposada a donar la cara. Encara que sigui a costa d’agafar qualque constipat.