Des de la delegació d’Artà de l’Obra Cultural Balear volem denunciar el genocidi lingüístic i cultural que ha iniciat el Govern de les Illes Balears, presidit per José Ramon Bauzá, del Partido Popular, elegit democràticament el passat mes de maig.

Tanmateix, però, el fet que dos mil quatre-cents vots més que a les eleccions de l’any 2007 li hagin donat una aclaparadora majoria absoluta, de cap de les maneres li dóna el dret i la llibertat de fer el que vulgui en nom de les Illes Balears. La seva feina és retornar l’estabilitat econòmica que tant necessita la nostra comunitat autònoma, i frenar la taxa d’atur que no ha deixat d’augmentar els darrers mesos. No, de cap de les maneres té el dret d’intoxicar tot un poble amb el verí que pretén injectar, i així crear una divisió social entre aquells que xerram en mallorquí i aquells que pel motiu que sigui, no el xerren.

L’Obra Cultural Balear manté la voluntat clara de no fer política. Mantenim el nostre repte d’aconseguir que la identitat cultural i lingüística de les Illes Balears sigui el patrimoni més preat de la gent que hi vivim, perquè és nostre i és de tots. Ara bé, no podem consentir que es vulnerin els nostres drets com a ciutadans i illencs,  i per això reclamam i exigim a tots els partits polítics de les Illes Balears que s’abstenguin d’entrar en un debat que des de l’any 1986, any en què el Partido Popular va aprovar amb majoria absoluta la Llei de Normalització Lingüística, havia deixat de ser motiu de divisió social. No podem permetre que la societat es fragmenti per qüestions ideològiques que formen part del passat més obscur de la dictadura. No podem acceptar que l’única llengua pròpia de les Illes Balears, la catalana, sigui motiu de brega.

Els mallorquins tenim clar que xerram mallorquí, i estic segur que cap de nosaltres sent ràbia de saber xerrar en mallorquí i alhora en castellà. Dominar dues llengües és un bé, és un orgull. És sinònim de cultura. És positiu. Per tant, si nosaltres no sentim odi per la llengua que viu en cooficialitat amb la catalana, demanam i exigim que no es crei cap tipus d’odi contra la llengua pròpia d’aquí.

No ens queda, idò, més remei que denunciar públicament allò que en poc més de vuit mesos ha fet el Partido Popular contra la nostra llengua i la nostra cultura. És, senzillament, escandalós:

•    Ha eliminat Televisió de Mallorca, que emetia en català, i que informava de tot el que passava també a la Part Forana de la nostra illa.
•    Ha eliminat les ajudes a la premsa escrita en llengua pròpia, i a les activitats de promoció d’aquesta llengua.
•    Pretén eliminar els requisits de coneixement de la llengua catalana per a accedir a la funció pública, fet que va en contra del que dicta l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.
•    Planeja canviar la Llei de Normalització Lingüística per fer del català una llengua absolutament prescindible, tot i que JRB va dir que no la tocaria durant les eleccions.
•    Ha eliminat les pel•lícules en català de la televisió autonòmica IB3, que pagam entre tots. Un detall important és que fins ara tothom podia elegir l’idioma en què volia escoltar la pel•lícula gràcies al canal multilingüe. ¿Per què ens ha llevat l’opció del català?
•    Ha decidit canviar el nom oficial de Palma en el servil Palma de Mallorca.
•    Pretén canviar el nom de Maó a Mahó-Mahón.
•    Es permet canviar el nom dels topònims als pobles que així ho decideixin.
•    Ha anunciat la supressió del decret que exigeix un mínim d’ensenyament en català del 50 % a tots els centres escolars de les Illes.
•    Ha disposat que a partir del curs 2012-2013 els pares hauran de triar en quina llengua (català o castellà) faran els seus fills l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Però les pel•lícules d’IB3 no les podem triar en català.
•    Ha instaurat novament els premis literaris Ciutat de Palma com a premis bilingües, però no es planteja que els premis en llengua castellana, passin a ser-ho, de bilingües.
•    S’han atrevit a celebrar la festa més antiga d’Europa, la Festa de l’Estendard, en castellà.
I és només l’inici. ¿És realment necessari tot plegat? Si tenim en compte que actualment a les Illes Balears només el 38% de la població xerra en mallorquí o menorquí o eivissenc o formenterenc, i que a Palma (de Mallorca) només el 28% utilitza el mallorquí, deduïm ràpidament que allò que el govern del Partido Popular pretén és l’aniquilació total de la nostra identitat.
Des de l’Obra Cultural Balear, associació que enguany celebra el seu 50è aniversari, volem demanar al Partit Popular d’Artà que es desmarqui de la línia segregacionista que segueix el Partido Popular del nostre govern, i demostri així el seu compromís amb la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears.

Des de l’Obra Cultural Balear demanam també el suport i compromís de tots aquells que us sentiu menyspreats per les decisions del Govern, i us convidam a mobilitzar-vos pacíficament i cívicament en defensa dels nostres drets com a illencs. Com va dir Bartomeu Fiol, paraules que el president de l’OCB va prendre en el discurs dels premis 31 de desembre, Era a la vivència a què aspiràvem, no a la supervivència.
Delegació d’Artà de l’Obra Cultural Balear d’Artà.
Gener de 2012.

Per tal de commemorar el 31 de desembre, el dia de l’Estendard, la data en què les tropes de Jaume I el Conqueridor varen entrar a Mallorca, et volem convidar a a la “Festa de l’Estendard”, que celebrarem com cada any al Teatre d’Artà.

Enguany farem la lectura del Manifest 31 de desembre; l’Orfeo d’Artà ens interpretarà “L’amo de son Carabassa”, “Quatre Illes” i “la Balanguera”; Sopar de pamboli tradicional i concert dell grup artanenc Ciutat 48.

Tot això serà divendres dia 30 de desembre, a les 20.00 hores, a la cafeteria del Teatre d’Artà.

Vos hi esperam a totes i a tots.

Jaume Mateu ha recordat que els Premis 31 de Desembre varen ser creats amb la finalitat de reconèixer, d’estimular i de fer sorgir tot tipus d’actuacions, de comportaments i d’activitats encaminats a afavorir l’ús normal de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida social i pública, a promoure la cultura i a desvetllar i estendre la consciència nacional pròpia de les Illes Balears. Els guardons es lliuraran el proper dissabte, 17 de desembre, a partir de les 21.00 hores, a l’Auditori Sa Màniga de Cala Millor, en el decurs de la Nit de la Cultura 2011.

Acte seguit, Mateu ha anat enumerant les persones i entitats guardonades a l’edició d’enguany. Es tracta del Gremi d’Editors de Balears (Premi Francesc de Borja Moll); de l’oceanògraf Miquel Duran Ordinyana (Premi Josep Maria Llompart); del Club Super 3 (Premi Gabriel Alomar); de la historiadora Catalina Moner i Mora (Premi Emili Darder); d’Aires Sollerics (Premi Bartomeu Oliver); del programa d’IB3 Ràdio El crepuscle encén estels (Premi Miquel dels Sants Oliver); de l’economista Jaume Garau i Taberner (Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel); i de la dinamitzadora lingüística Maria Àngela Melis (Reconeixement al voluntariat lingüístic). El president ha explicat que la Nit de la Cultura serveix cada any per fer un balanç de tot el que s’ha fet en aquesta terra a favor de la llengua, la cultura i el país. També ha assenyalat que, enguany, hi haurà d’haver referències a la política lingüística de les institucions, especialment al tancament de Ràdio Televisió de Mallorca. Mateu ha afirmat que, així mateix, hi haurà un record per a les persones que ens han deixat, entre elles un expresident de l’OCB com Bartomeu Fiol o un escriptor de la talla d’Alexandre Ballester. “Però per damunt de tot”, ha assegurat el president, “es tracta d’homenatjar els premiats, les persones i entitats que han fet una bona tasca i que creuen en el país i en la llengua. L’acte servirà per a donar el sus a la celebració dels 50 anys de l’entitat, un camí que, segons Mateu, ha estat riquíssim, exigent, responsable i assenyat. Durant el proper any l’OCB organitzarà diferents actes commemoratius, reforçarà la seva xarxa territorial i farà un crit a l’esperança activa”. Segons Mateu, la gala de dissabte serà alegre, de reconeixement a la feina feta; però també reivindicativa, perquè els objectius de l’entitat no s’han assolit”.

L’oceanògraf Miquel Duran ha fet una crida a la recuperació íntegra del senyal de TV3 a les Illes Balears, vists els retrocessos lingüístics a IB3. Ho ha fet des del seu compromís amb l’associació Voltor, que va permetre la recepció de la televisió catalana a Mallorca.

Pere Estelrich, locutor del programa d’IB3 El crepuscle encén estels, ha agraït el premi en nom de tot l’equip, format per persones que procedien de fora del mitjà, i n’ha remarcat el caràcter coral, que pren el seu nom d’un vers del poeta felanitxer Miquel Bauçà, la ironia del qual ha inspirat un programa que dóna veu als defensors del patrimoni i a la xarxa social.

Maria Àngela Melis ha agraït el premi, que considera més col•lectiu que individual. Segons la normalitzadora lingüística de Capdepera, si no fos per la implicació de les associacions i dels centres educatius, no hagués estat possible la tasca que s’ha fet al poble del Llevant, i els ha dedicat el guardó.

Miquel Ferrer, en nom del Gremi d’Editors, ha donat també les gràcies a l’Obra Cultural Balear, i ha considerat el premi un esperó en moments difícils. Ferrer ha considerat que el guardó és per a les 13 editorials, però especialment per a les empleades de l’Illa de Llibres i de l’Espai Mallorca, que fa mesos que no cobren. El president del Gremi ha desitjat que l’Espai Mallorca tengui continuïtat l’any que ve, fet que no està ni molt menys assegurat.

Per últim, Guillem Bernat, director d’Aires Sollerics, també ha agraït el premi i, després de donar l’enhorabona als altres guardonats, ha afirmat que “amb la força de tothom en sortirem”. Ha remarcat especialment la important tasca de recuperació del vestit tradicional que ha fet l’associació, que també ha inclòs la recuperació del vocabulari amb que s’anomenava històricament.

GREMI D’EDITORS DE BALEARS. Premi Francesc de B. Moll

El Gremi d’Editors de Balears es va fundar l’any 1993. El 1998 accepta el repte d’obrir i gestionar l’Espai Mallorca, a Barcelona, i actualment també gestiona la llibreria Illa de Llibres i el Centre d’Informació i Promoció de la Cultura Escrita a Mallorca. En aquests anys, l’empenta i l’esforç del Gremi d’Editors de Balears han estat decisius en la difusió tant de la cultura escrita de Mallorca, com del conjunt de la cultura de les illes a Barcelona. A més, ha contribuït de manera decisiva a difondre, consolidar i prestigiar la literatura en català feta a les Balears a través d’una política empresarial basada en el rigor dels textos i la cura de la presentació.

MIQUEL DURAN ORDINYANA. Premi Josep M. Llompart

Nascut a Sencelles el 1930, Miquel Duran i Ordinyana és llicenciat en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona. Com a oceanògraf, va ser col•laborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques. El 1959 accedeix al Laboratori Oceanogràfic de Palma, del qual en va ser el director entre el 1968 i el 1987. Entre els seus nombrosos estudis marins en destaquen especialment els que ha fet sobre els noms i les descripcions dels peixos de la mar catalana, és a dir, les aigües del triangle format per les localitats més extremes del nostre àmbit lingüístic: Salses, Guardamar i Maó. Cal destacar, igualment, l’acurada precisió amb què ha dibuixat els nostres peixos. També és molt meritòria la seva col•laboració en la revisió del lèxic ictiomínic de la segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans.

CLUB SUPER 3. Premi Gabriel Alomar

El 1991, TV3, la Televisió de Catalunya, engegava un projecte televisiu, el Super 3, adreçat especialment als infants i joves. Vint anys després, aquest programa s’ha convertit en un fenomen social i de comunicació, i un referent de servei i qualitat en l’àmbit infantil i familiar. Hores d’ara, el Club Super 3, que abasta tots els territoris de parla catalana, dóna nom a un canal de televisió; agrupa més d’un milió de socis; elabora continguts i programes que s’exporten arreu del món; organitza esdeveniments amb milers d’assistents; edita discos de música en català de gran ressò i contribueix a la difusió de la llengua i la cultura catalanes. A més, entre els més joves, difon valors fonamentals com la tolerància, el respecte, la solidaritat, la salut i els bons hàbits.

CATALINA MONER I MORA. Premi Emili Darder

Catalina Moner i Mora és mestre diplomada i llicenciada en Història. Ha participat activament en el Moviment d’Escoles Mallorquines i a nivell professional ha estat professora, directora de l’IES Emili Darder i actualment és inspectora de l’Educació Pública de les Illes Balears. Ha estudiat a fons la figura del batle màrtir, treball que reuní en l’obra “Emili Darder (1895-1937). Vida i martiri”. Al llarg de tota la seva vida s’ha destacat pel seu compromís amb la promoció de la llengua i la cultura catalanes a l’ensenyament i per la seva contribució a la recuperació del llegat i la memòria d’Emili Darder i Cànaves.

AIRES SOLLERICS. Premi Bartomeu Oliver

L’agrupació folklòrica Aires Sollerics va ser fundada el 1969 amb l’objectiu principal de difondre el ball i la música popular de Mallorca respectant al màxim els trets més genuïns d’aquestes manifestacions culturals. A la vegada, ha treballat a fons per recuperar festes tradicionals de la Vall de Sóller. Amb tot, la característica que distingeix aquesta agrupació és l’atenció que presta a la indumentària. Per això, ha posat en marxa tallers de confecció i organitza regularment desfilades per mostrar els seus treballs. Així ha aconseguit reunir una de les col•leccions de vestits populars dels segles XVIII i XIX més importants de Mallorca. Aires Sollerics també inicià el 1980 la Mostra Internacional Folklòrica, un espai de trobada intercultural ben consolidat i prestigiat.

Programa de ràdio EL CREPUSCLE ENCÉN ESTELS. Premi Miquel dels Sants Oliver

El crepuscle encén estels, expressió manllevada al poeta Miquel Bauçà, és un programa diari d’IB3 Ràdio que s’emet en directe a partir de les 9 del vespre. Seguint el solc del poeta de Felanitx, el programa abasta un ampli camp d’interessos que són tractats per experts en la matèria. En el programa hi tenen veu i espai la ciència, el pensament, la literatura, la història o la cultura popular, i els col•laboradors s’hi expressen amb les dosis necessàries de poètica i d’ironia per seduir l’oient i acompanyar-lo per itineraris on el saber i l’entreteniment no són conceptes antagònics. En definitiva, una proposta radiofònica coral d’alta qualitat i amb clara vocació de servei públic.

JAUME GARAU I TABERNER. Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Jaume Garau i Taberner (Palma, 1977) és investigador en Economia i Turisme i destaca també per la seva feina a favor de la construcció europea.

RECONEIXEMENT AL VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC

L’Obra Cultural Balear atorga, també, un Reconeixement al Voluntariat Lingüístic a Maria Àngela Melis, llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears, pels esforços que destina, a part de la seva activitat professional a l’Ajuntament de Capdepera, a l’assessorament lingüístic a l’administració local de Mallorca.

No hi faltis! El teu parlar ens interessa!

Filed under: General ]]> http://ocbarta.wordpress.com/2011/11/23/assemblea-per-la-llengua/feed/ 0 ocbarta2008 ASSEMBLEA http://ocbarta.wordpress.com/2011/11/02/lluis-gili-en-concert/ http://ocbarta.wordpress.com/2011/11/02/lluis-gili-en-concert/#comments Wed, 02 Nov 2011 16:13:22 +0000 ocbarta2008 http://ocbarta.wordpress.com/?p=1208 Read more]]> Lluís Gili, en concert

Diumenge dia 6 de novembre, a les 17.30 hores, al bar del Teatre d’Artà

Organitza: Obra Cultural Balear d’Artà

Entrada gratuïta

Des de fa anys Lluís Gili és conegut a Artà per la seva faceta de músic i animador infantil. En aquesta ocasió, però, ens oferirà un recital per adults on podrem gaudir de la música, de la poesia i de la veu d’aquest cantautor artanenc en què combinarà cançons pròpies amb altres extretes del moviment folk i de la nova cançó.

Estimat amic/estimada amiga,
 
Us informam que el proper dissabte, 12 de novembre, a les 18.00 hores, a la plaça d’Espanya de Palma, començarà una gran manifestació contra les retallades que han fet les institucions públiques de les Illes Balears, en els darrers temps, a les entitats que conformen la societat civil mallorquina i als serveis socials i culturals. Entre la llista de reivindicacions de la trobada hi ha la denúncia dels retrocessos en matèria lingüística i cultural.
 
És per això que, diferents entitats i sectors,  entre els quals hi ha l’Obra Cultural Balear, ens hem agrupat en el Consell de la Societat Civil de Mallorca per convocar aquesta gran mobilització, que durà el lema “Pels nostres drets, prou de retallades!”.
 
Com a socis i amics de l’Obra Cultural Balear us demanam que difongueu aquesta convocatòria i que participeu en aquest gran acte a favor del nostre dret a la llengua, a la cultura i a uns serveis públics de qualitat. 
 
 
Atentament,  
 
Jaume Mateu i Martí 
President de l’Obra Cultural Balear

El president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu (Bunyola, 1957), es mostra molt crític en la valoració d’aquests primers mesos de Govern del Partit Popular. Tot i els diferents retrocessos en matèria lingüística, és conscient que queden quatre anys per endavant i que per això cal reforçar-se per al que vindrà.

Una de les primeres mesures dels populars en arribar al poder ha estat la supressió de les direccions generals de PolíticaLingüística a la CAIB i al Consell. Com ho valorau?

Hem de tenir en compte que el Partit Popular que lidera José Ramón Bauzá té molt poc a veure amb el PP que va aprovar totes les lleis i decrets que en aquests moments incideixen d’una manera positiva en l’ús del català. Eren altres temps i es donava molt més valor al diàleg. Va ser un mèrit increïble que l’Estatut marcàs allò que es parlava a les Illes Balears. Va marcar una fita històrica la Llei de normalització lingüística, però tot això era possible perquè hi havia consens, les coses es discutien i no hi havia cap problema a l’hora de parlar. Avui en dia no crec que fos possible aprovar la Llei de normalització lingüística per unanimitat.

Com definiríeu aquesta primera decisió?

Es tracta d’una decisió ignominiosa. Ataca el punt essencial d’allò que som a Mallorca, que és la parla. És un dard en el cor d’aquesta ànima col·lectiva. Indica certament cap allà on van… Que consti que són els tres grans governs que van a l’uníson (Govern, Consell i Ajuntament de Palma). És el senyor Bauzá qui els dirigeix.

A l’Ajuntament de Palma també han decidit, entre d’altres, acabar amb els dinamitzadors lingüístics.

Un servei que costava molt pocs doblers. La nostra intenció era extrapolar-lo a altres pobles perquè en municipis amb una alta taxa d’immigrants eren molt necessaris els agents lingüístics, ja que anaven a cercar els nouvinguts i els informaven de la feina a la terra i de les entitats on es podien dirigir si tenien problemes. O bé l’han retirat abans de conèixer-ne els resultats o bé sí que coneixien que funcionava i per això el retiren. Ara, als nouvinguts que arribin aquí, els diran: “No cal que aprengueu català, que és la llengua dels indígenes”. Fer bilingües els premis Ciutat de Palma de literatura també és un altre cop d’efecte. Eren prestigiosos i tenen valor perquè eren en català.

Amb la modificació que prepara l’Executiu, el català deixarà de ser un requisit per accedir a la funció pública.

Si es proposàs que a partir d’ara saber castellà per accedir a l’Administració ha de ser un mèrit, hi hauria un terratrèmol. Ells ho fan d’una manera molt tranquil·la i sense donar raons de per què ha de ser així, perquè no en tenen cap. Ells diuen “aplicaré les lleis i seré respectuós amb les resolucions judicials”. Ara, però, estan fent una cosa inconstitucional i no els importa gens ni mica, perquè està clar que és una decisió ideològica.

El president Bauzá va reconèixer que la seva intenció era que IB3 fos bilingüe.
Ell no ho va dir així, va dir que es parlaria castellà “por supuesto”. Això és el terrible, que ell pressuposi que el castellà hi ha de ser present, tot i tractar-se d’una televisió pública, que li agradi o no, ha de ser en català. Un president de la comunitat no pot fer aquestes declaracions. Perquè si ell és el president de tots els ciutadans, s’ha de sotmetre a la llei; si la ignora, només és president d’una part.

Una altra de les polèmiques d’aquest inici de legislatura és la supressió del servei lingüístic a IB3.

Això s’emmarca dins aquesta línia de desprestigiar. És una manera de dir “això no val res i és absolutament prescindible i no cal ni parlar-ne”. Em permet dubtar que recuperin aquest servei. Ells han decretat no pagar a ningú, aquesta és una mesura que no és valenta. Això no és política. El risc és mirar d’on pots retallar, mesurar la despesa d’aquesta Comunitat. Han pagat 10 milions a Acciona i a promocions turístiques, però res més.

A quins interessos creis que respon el tancament de Televisió de Mallorca?
El tancament de TV de Mallorca és el gran acte despòtic en contra de la llengua catalana, perquè [M] és una empresa que ha demostrat que no tenia dèficit. Per què la tanquen? Perquè era en català i perquè no estava al dictat de ningú i els periodistes hi han fet feina amb tota llibertat i també perquè ha recuperat la memòria històrica. Es tracta d’un gran servei públic i ells abominen els serveis públics per una raó absolutament ideològica.

Ja heu anunciat que l’actual Decret de mínims a l’ensenyament té els dies comptats.

Sí, però encara no hi ha res i tu, com pots respondre a aquestes amenaces, et desarmen. L’OCB sortirà al carrer quan sapiguem exactament el què, no podem protestar per una intenció. A ells la paraula diàleg i consens els fa molta de nosa, i això diu molt d’ells. Per què no van als mestres, als pares i els demanen què n’opinen? Amb la desaparició del Decret ja ens hauran desarmat d’aquell tramat jurídic que ens afavoria. Restituir allò que van derogant costarà molt, ells ho han convertit en una eina política, qui usa la llengua com a arma política són ells. Qui manipula i qui provoca són ells.

Com veis la gestió que està fent el president Bauzá a l’Arxipèlag?
Ell no és el president de tots els qui formam part de les Illes Balears. Ell no governa per tots els ciutadans perquè, si ho fes, no els atacaria pel flanc més dèbil, que és la cultura, els serveis socials bàsics i l’estat del benestar. Ell governa per una idea d’uns quants, per una idea d’un partit. Allò que més nosa li fan a José Ramón Bauzá són les Illes Balears. Li importen molt poc. Ells no valoren gens ni mica les institucions pròpies i per això són tan provincians. No s’havia vist mai aquí un govern que actués en contra de la seva llengua, de la seva gent; això és inaudit.

Per vós, Bauzá és un mal president?

Sí, mentre no governi pels interessos de tots. No ha sabut gestionar aquesta crisi, ataca tot allò que té a veure amb la cultura i la llengua pròpia i menysprea el teixit associatiu d’aquesta terra. Jo li reconec la seva representitivitat; és el meu president, però és un molt mal president. El respect per allò que és i per això el puc criticar i li atorg el títol de ‘Molt Honorable’.

Com s’està organitzant i actuant l’OCB davant de tots els atacs contra el català?
Cada vegada hem fet comunicats, ens hem fet sentir allà on tocava, hem recorregut algunes iniciatives judicialment o administrativament, per exemple, la modificació de la Llei d’accés a la funció pública. Ara ens hem de reforçar, perquè les bufetades que ens han pegat són molt grans. És important que els ciutadans sàpiguen què comportaran aquestes retallades i qui en serà el gran perjudicat.

Són moments difícils econòmicament parlant per l’OCB?

Ara mateix el Consell ens ha robat 120.000 euros i hem fet una reclamació administrativa. Són molts greuges, però són quatre anys i ara el que cal és no desesperar-se i reforçar-se. Jo no esperava tant de bestialisme administratiu. Això ha comportat que hem hagut de reajustar molt el nostre pressupost.

La Generalitat també reduirà les aportacions a l’OBC?

El suport de Catalunya sempre l’hem tingut i, els últims quatre anys, mitjançant un conveni. Enguany les previsions són que rebaixaran un 50 % l’aportació

Acabareu l’any amb dèficit?

És el primer des que som president, fa set anys, que acabarem amb dèficit, però per culpa del Govern i el Consell. Hi ha la intenció d’ofegar-nos econòmicament.

Com estau aguantant?

Hem hagut de tirar d’un petit romanent que teníem i hem quedat a zero, i ara per això posam en marxa la campanya per aconseguir d’aquí a finals d’any 1.000 socis nous. Jo crec que ens en sortirem. El que és indiscutible és que no acabaran amb l’Obra i no l’ofegaran. Està més que resolt. El problema és que amb les ajudes podíem fer una feina molt més acurada i vistosa. Ara, haurem de retornar a allò que podrem assumir amb les quotes dels socis.

Quina situació creis que hi haurà a les Illes després de les eleccions del 20 de novembre?
Els drets ciutadans amb un Govern del PP jo crec que sí que estaran en perill, si tenim en compte el model aplicat a les Illes Balears. Si a l’Estat han d’actuar de la mateixa manera, preparem-nos.

ENTREVISTA A BIEL MOLL

P. Biel, el teu llibre “Els diàlegs de Psiqué i Paidéia”, que està compost de 19 entrevistes a terapeutes de diferents corrents i professors, sembla que vol posar de relleu les aportacions de la psicologia al procés educatiu, ¿és efectivament així?

R. Sí, és així. L’argument del llibre és aquest. I jo afegiria un matís. El matís és que en el llibre he intentat posar èmfasi en mostrar com es concreta la relació entre els coneixements procedents del món de la teràpia i el procés educatiu. Els terapeutes xerren més en un nivell abstracte, explicant la seva especialitat i quina utilitat té en el context educatiu. Els professors ofereixen una visió més concreta, com apliquen aquestes eines, que els suposa a ells a nivell personal fer això, amb quins límits es troben a l’hora de fer això, quins canvis noten fent això, etc.

P. El títol del llibre, on Psiqué que segons la mitologia grega representa l’ànima i Paidéia l’educació, suggereix la relació entre psicologia i pedagogia, ¿es tracta del que es coneix com psicopedagogia?

R. Sí, es una manera de veure-ho. Però jo no som psicopedagog i no pretenia fer un llibre de psicopedagogia. No tenc clar quina etiqueta li posaria al llibre, el que tenc clar és el contingut. El contingut en si és senzill: en l’educació hi ha transmissió de coneixements i aquesta transmissió es fa mitjançant una relació entre persones. En el llibre es parla de coses que passen en l’àmbit educatiu quan es tenen en compte diferents aspectes de les relacions personals existents dins el sistema educatiu, relacions que van en moltes direccions: professors amb professors, professors amb alumnes, professors amb famílies… No és un llibre on es plantegen solucions als problemes de l’educació. L’objectiu és més humil, és contar experiències de docents interessats en aquesta qüestió.

P. Tu véns del món de la filosofia, disciplina de la qual ets llicenciat, ¿com així has desembarcat al món de la psicologia?

R. Vaig començar  la carrera  convençut que la filosofia podia ser una matèria útil per a la vida i vaig acabar avorrit de teories que no sabia com connectar amb la realitat. Estava desenganyat però seguia tenint la intuïció que la filosofia servia per alguna cosa més que per fer-me professor o per dir que havia estudiat una carrera. Per casualitat vaig topar amb el món de la teràpia i allà tot d’una vaig veure que la meva intuïció era certa.

El món de la teràpia és un àmbit on es posen a prova els coneixements que aporta la psicologia, l’antropologia, la pedagogia i moltes altres disciplines. Aquestes disciplines diuen “si a una persona li passa tal cosa la millor manera de solucionar-la és fer tal, tal i tal”. Clar, tot això són teories, teories que són necessàries, que són útils i que al mateix temps obrin interrogants. Hi ha moltes maneres d’entendre què és una persona, moltes teories sobre quins són els problemes d’una persona i què vol dir solucionar els  problemes d’una persona. Davant d’això hi ha una qüestió important, poder mirar aquestes teories amb perspectiva i no com una cosa d’aplicació automàtica. És interessant veure com han nascut una teoria, veure quines idees hi ha darrera, quins criteris fa servir per defensar la seva validesa, si presenta incoherències o no, veure que hi ha parts aprofitables i altres parts que no estan clares, veure els punts en comú entre diferents teories… I la filosofia permet això, estudiar qualsevol àmbit del coneixement humà per veure-ho amb perspectiva i a partir d’aquí decidir de quina manera utilitzar-lo. A Espanya hi ha un exemple claríssim de la relació entre Filosofia i Psicologia, és en José Antonio Marina. Les seves obres sobre la intel·ligència o el desig són Filosofia de la Psicologia.

P. A més has desembarcat al món de la psicologia de la gestalt, ¿podries donar a entendre en què consisteix aquest corrent terapèutic?

R. En la teràpia gestalt s’incideix molt en incrementar la consciència a nivell mental, emocional i corporal per detectar com ho feim per evitar connectar amb determinats registres de l’experiència. A vegades ens passen coses i no ens en temem que ens estan passant coses. Altres vegades sí que som conscients que ens passen determinades coses però no ho acceptam, vivim com si això no estés passant. La conseqüència de tot això és que ens acabam allunyant de les nostres necessitats reals i així ens desorientam i vivim amb poca energia, perquè destinam la part grossa de l’energia a tapar allò que ens passa, allò que en realitat pensam, sentim o volem fer. Això és còmode però poc satisfactori i, en realitat, molts dels temors que tenim a viure d’acord amb les pròpies necessitats són pura imaginació. El que passa és que darrera aquests temors hi ha dolor, dolor d’experiències passades on la manera de ser pròpia no era ben vista o acceptada per l’ambient que ens envoltava. Durant la infància  som més vulnerables i per ser estimats ens adaptam o ens rebelam, però quan tornam adults hi ha la possibilitat de reelaborar tot aquest dolor passat per traspassar-lo i cercar maneres més sanes de sentir-se estimat.

P. Els teus estudis de teràpia gestalt, de moviment expressiu, massatge i biodinàmica sacro-craneal, fan pensar que cerques la integració de les diferents parts de la persona, ¿és així?

R. Sí, la cosa va per aquí… Fins fa poc es donava molta importància a la part racional de les persones i fa uns anys que ha guanyat força el discurs que les emocions també són important en la vida dels humans. En aquest sentit hi ha experiments psicològics, investigacions en neurociències, best-sellers, llibres sobre el paper de les emocions en la política, n’Eduardo Punset… Però hi ha un altre element que de moment segueix en l’oblit. Aquest element és el cos.

Abans el discurs més acceptat era “les emocions fan nosa o són un problema”. Ara això ja no és tan així i la cosa va més en el sentit de dir “els humans no podem viure sense emocions, anem a cercar la millor manera de gestionar-les”. Ara falta que prengui força un discurs que digui: “factors com ara les tensions musculars o la manera de respirar condicionen la nostra manera de veure i viure el món”. Cada emoció té una pauta respiratòria determinada, una respiració rígida implica dificultat per viure determinades emocions. Resultat: que sempre vivim les mateixes emocions, passi el que passi a fora, a la vida. Darrere la dificultat per sentir les emocions hi ha una respiració molt restringida. Darrere creences i sentiments limitadors sobre la vida també hi ha determinades pautes corporals. Un cos amb poques tensions  i una bona respiració són tan importants com saber pensar o saber gestionar les emocions. Però això encara no ha cal.lat a la societat, on el cos o no té importància o si en té és des d’una perspectiva de no estar malalt o de voler estar en forma.

P. Les darreres entrevistes del teu llibre parlen de “pedagogia sistèmica”, ¿quina és l’aportació d’aquesta pedagogia?

R. La pedagogia sistèmica sorgeix de les constel·lacions familiars. Les constel·lacions familiars han descobert que dins les famílies hi ha una sèrie d’ordres naturals que faciliten el benestar dels membres de la família. La pedagogia sistèmica parla dels ordres que faciliten l’eficàcia dins el sistema educatiu. Són ordres que permeten prevenir, detectar i solucionar problemes dins l’escola. Una altra aportació de la pedegogia sistèmica, que també agafa de les constel·lacions familiars, és el tema de la inclusió. L’eficàcia dins l’escola implica la inclusió de tots els elements involucrats: administracions, professors, alumnes, famílies… La solució de qualsevol dificultat implica incloure tots els elements en joc, no hi ha solució real a base d’exclusions. També hi ha un tercer element important: acceptar les coses com son, fer feina a partir de com són les coses i no de com haurien de ser o de condicions ideals.

P ¿Quines conclusions generals creus que es poden treure de les 19 entrevistes?

No és un llibre de conclusions generals. És cert que amb el material que hi ha al llibre es poden treure conclusions però no era la meva intenció. Aquest llibre està pensat d’una altra manera. Només hi ha una conclusió i ja es dona d’entrada. La conclusió és: la part emotiva és important dins el sistema educatiu. I el llibre consisteix en donar exemples de com es manifesta aquesta importància. Després cadascú que jutji si aquests exemples són interessants o no, si tenen pes o no. Jo no som professor i no conec el sistema educatiu com per venir i donar conclusions generals, això seria molt pretensiós per part meva.

P. Segons el que has pogut veure, ¿quins són els reptes educatius més importants que té la família i l’escola dins el món actual?

Aquesta pregunta té molt de sentit i és important. Però jo crec que aquest tipus de preguntes s’han d’emmarcar dins contextos més amplis. Dic això perquè no falten bones idees ni bons diagnòstics sobre els reptes de la família i l’escola en el món actual, la qüestió és que aquests temes són inseparables de l’economia, la política i la mentalitat general de la civilització on vivim. Si cap dels pares pot estar amb els seus fills durant la infància perquè han de fer feina això tendrà conseqüències a l’escola; si la part emocional no s’inclou en la carrera de magisteri i en la formació de llicenciats que vagin al sistema educatiu això té conseqüències; si els plans d’estudis els fan tecnòcrates i les propostes per solucionar el fracàs escolar són més hores lectives això té conseqüències… i així podríem fer una llista molt llarga… ¿Els reptes de l’educació i la família en el segle XXI? Gent com Salvador Cardús, en José Antonio Marina, n’Edgar Morin o en Christopher Clouder han escrit coses molt lúcides sobre això i les meves conclusions sobre la pregunta que em fas me les he fabricades llegint aquesta gent, i això va ser abans de tenir la intenció d’escriure aquest llibre.

Recordau, divendres dia 21 d’octubre, a les 20.30 hores, a la sala d’actes del Teatre d’Artà

PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL “ENTRE EL CORAL I L’ESPIGA”, SOBRE LA FIGURA DE BLAI BONET.

Dijous, dia 13 d’octubre, a les 20.30 hores, al bar del Teatre d’Artà.

Aquest documental, dirigit per Pere Salom i produït per l’Obra Cultural Balear, repassa la vida i obra de l’escriptor santanyiner. Entre el coral i l’espiga sintetitza en menys d’una hora la biografia del poeta Blai Bonet. Amb l’objectiu d’aconseguir una obra audiovisual suggerent, s’han emprat distints registres sonors i visuals, i s’han usat recursos estètics com recreacions ficcionades d’episodis concrets o material gràfic i audiovisual inèdit.

Visionar el documental pot servir per entendre i comprendre l’obra de teatre escrita i dirigida per l’artanenc Pep Tosar “La casa en obres”, que divendres dia 14 es representarà al Teatre d’Artà. Una combinació que ens permetrà saber molt més sobre un dels grans poetes que ha conrat la nostra terra.

Organització del passi del documental: Obra Cultural Balear d’Artà.
Entrada lliure.

Aquest músic de Solsona ens pot semblar aquí, a Mallorca, encara un poc desconegut. I ja ha publicat el seu seté disc “A la casa d’ennlloc” amb què ha guantyat el premi ARC’10.

Només amb cinc amys va començar a introduir-se en el món de la música de la mà del seu avi, amb qui compartia moltes estones de música i jocs. Als 12 anys ja començà la seva activitat artística com a clarinetista i saxofonista; polifacètic, obert a la pintura , a la literatura… acaba fent allò que li surt millor, que és fer cançons i cantar-les.

El 1996 amb el premi Èxit de Catalunya Ràdio inicia la carrera de cantautor; a partir d’aquí, set discos, nombrosos premis (Enderrock, diari Avui, Altaveu, ARC…) i èxit de crítica i de públic el converteixen en la nova figura de “la cançó”. Ell mateix comenta que per generació se situa en una zona desèrtica entre Adrià Puntí i les noves bandes de folck/pop/rock. Així i tot no se sent ni lluny ni deslligat dels nous grups, dels quals en destaca l’originalitat i la veu propia, l’estil singular. Com el que ell mateix ha cercat i ha creat per a la pròpia música, eclèctica i inspirada en la modernitat, la tradició i els sons ancestrals del món. Les lletres mesclen el llenguatge de carrer i la llengua literària, sense oblidar les formes antigues de la parla que s’estan perdent. Roger Mas domina la veu, la guitarra, el piano, el clarinet i el saxo tenor. A l’hora de considerar la importància de les lletres i la música, es queda amb “el meravellós que és aconseguir que ambdues coses funcionin com una cosa única”.

Ha actuat a països com Itàlia, França, Cuba i Brasil i ha compartit cartell amb artistes de l’alçada de Sisa, Pau Riba, els Pets, Gerard Quintana, Els amics de les Arts, Mishima…

Entre d’altres, l’avalen premis com al millor disc de cançó d’autor amb “Casafont” i “Les flors en el camí de les serps…”; millor disc de l’any per “Dp”; millor disc en català i premi cançó d’autor amb “Història domèstica”; amb “Les cançons tel•lúriques”, millor disc en català , millor disc de folk i millor directe de folk… Tanmateix, reconeix amb humiltat que aquests premis no signifiquen una arribada al màxim, sinó que representen només un reconeixement i un suport a la passió i a la tasca de fer la seva música, encorajant-lo a seguir endavant.

Dins un estil, cerca estils diferents, pals diferents, perquè “necessitem sorpreses i novetats “; se sent bé amb molts músics sobre l’escenari i sol només amb una guitarra, encara que pensa que això darrer suposa un esforç més intens. Li interessen els poetes simbolistes francesos, perquè el símbol ajuda a conservar la màgia i el misteri; Espriu, Foix, de qui es queda amb l’entusiasme per allò nou i l’amor cap a l’antic; ha musicat Verdaguer i entre els poetes actuals anomena Enric Casasses, de qui valora l’activisme cultural, la poesia oral, dita i duita al carrer.

El mitjà és l’ideal, és important preservar el somni, però no s’ha de confondre amb la realitat, perquè “somiar truites és tenir ganes d’escaldar-se”; així, el músic se situa a cavall entre els dos mons, en un equilibri entre la màgia i la realitat.

Mingus B. Formentor de La Vanguardia el considera “la veu més polida que ha donat fins avui la cançó catalana”.

És engrescador descobrir veus noves i no tan noves; el concert que oferirà el dia 31 de juliol a Sant Salvador d’Artà, és inel•ludible per a aquells a qui els agrada seguir connectats amb propostes de qualitat i emocionants, escoltar cançons nues, estripades amb el cor i en la nostra llengua.

Obra Cultural Balear
Delegació d’Artà

ROGER MAS ens presenta a la Casa d’enlloc.

No faltis al concert de Sant Salvador d’Artà.

Mallorca m’agrada! M’agraden el seu paisatge únic, i el compromís dels mallorquins a l’hora d’estimar i preservar els elements que l’identifiquen i personalitzen.

Mallorca m’agrada! M’agrada culta i instruïda, perquè la cultura és allò que millor la pot vertebrar i cohesionar. Cal posar en valor l’esforç i el rigor per estimular la creativitat i la investigació.

Mallorca m’agrada! Cal preservar i difondre el nostre patrimoni arquitectònic i immaterial; la nostra llengua pròpia, ADN d’un poble que des de fa vuit-cents anys s’hi ha expressat; la literatura que atresora, amb escriptors de talla universal com Ramon Llull, Joan Alcover o Blai Bonet; les seves festes i tradicions, excepcional eina de participació i cohesió social; i la seva gastronomia, una de les més riques de la Mediterrània, mostra de contacte entre diferents cultures.

Mallorca m’agrada! Perquè és un lloc de convivència pacífica entre cultures i formes de pensar diverses, i obert a la resta del món. Perquè és, per damunt de tot, la seva gent, de tarannà obert, respectuós i acollidor, però que, malgrat els embats de la història, ha sabut conservar la seva identitat.

Deim Mallorca m’agrada des de la seguretat que cal continuar avançant. No es tracta d’una invitació al cofoisme i a l’autosatisfacció, sinó una invitació a deixondir-nos, a fer de Mallorca un mirall de cultura, de respecte i de solidaritat.

Ens agrada Mallorca i ens agrada Artà, perquè ho tenen tot perquè els estimem. I, per damunt de tot, perquè és ca nostra. Per això deim ben fort: Artà m’agrada, Mallorca, m’agrada!

Vos animam a deixar els vostres comentaris sobre el vídeo! A veure què en pensau, com vos ho vàreu passar… Anirem publicant tots els comentaris tot d’una! Salut i gràcies a tothom!

Obra Cultural Balear – Delegació d’Artà